Parlem de tenir cura, una Professió!
Diana C.S. - ACTIUHUMÀ
Sembla un ofici senzill, però fer-ho des de el respecte, garantint la dignitat i la qualitat de vida de les persones usuàries, és realment el que distingeix un/a professional amb ànima, d’un/a mecànic/a.
Aquesta és la diferència: No es poden tenir les mans buides per tenir cura d’una persona. Les nostres han de ser mans fortes, plenes de seguretat i amb un toc d’afecte.
Sempre fem una pregunta al nostre alumnat perquè sàpiguen com orientar els procediments: Com l’hi faries a una persona que estimes?
En moltes ocasions, quan s’inicia un curs, qui estudia és conscient dels seus objectius laborals i vitals.
Però el que realment és interessant no és a on t’imagines que arribaràs, sinó en qui et transformaràs mentre hi arribes.
Ser conscients del propi potencial és, a vegades, un camí difús. I és la mirada aliena la que et dóna pistes per a decidir qui vols ser.
És gràcies a aventurar-se a iniciar un nou projecte, a establir noves relacions socials, a practicar els aspectes que cada persona podria saber i que encara no domina però que en te les ganes i l’afany per assolir.
Que el que sabem s’amplia, s’integra i es posa en joc.
Que el procés es diu professionalització.
En aquest cas, la Formació Professional per a l'Ocupació a més de la vessant teòrica, incorpora el competenciar i habilitar per a una pràctica exitosa.
En definitiva, comencem els cursos essent unes persones i els acabem sent unes altres. Amb una visió més clara i ajustada de la professió i del que aquesta requereix.
Els finals de curs, per nosaltres representen l’autèntic principi de quelcom.
S’inicien camins professionals nous o amb noves perspectives.
Darrere de cada una de les nostres formacions en venen unes altres, que ens proposaran nous reptes per acompanyar als futurs tècniques i tècnics d’atenció sòcio-sanitària. En aquest procés ens esforçarem perquè acabin tractant a les persones dependents de la nostra societat d’una manera justa, empàtica i professional.
Amb un tracte compromés. I, sempre amb un somriure a temps.
Diana C.S. ACTIUHUMÀ
